[.Algunes vegades em sento pels terres,
però d'altres em fas volar pels nuvols.
Estant amb tu he viscut els pitjor moments,
però en molts moments he viscut els millors . . . ]
Contaremos cuentos para que luego los cuenten.
Avui tinc ganes de tu.
Avui preguntant al futur,
el silenci contesta,
la resposta potser ets tú.
No és fàcil intentar borrar petjades
que han fet mal,
no és fàcil perquè sóc fràgil.
Donar-te una oportunitat
fent veure que res ha passat,
no és tan fàcil, perquè sóc fràgil.
[.No me perdono el quererte todavía,
el que estés en mi vida,
en mis pensamientos,
no olvidarte a pesar de las mentiras.
Debería odiarte y no amarte,
querría no hablarte,
dejarte de lado,
pero ya me acostumbrado
a estar a tu lado,
a quererte pese a todo.
Algún día me cansaré de esto . . . ]
Sabes que no hay vuelta atrás,
que no voy a cambiar de pensar,
no quiero ni hablar de volver contigo.
¿Qué consigues con mentir?
Me hicistes pasarlo muy mal.
Sin ti, sin una llamada.
No te molestas en decir nada
y aquí estás sin preguntar si me viene o me va.
Ya no me digas “lo siento”,
no tienes cara de arrepentimiento.
Sonríes porque no tienes valor.
No hacemos más que discutir,
hace tiempo que me da igual.
Me pediste que yo no jugara contigo.
¿De qué sirve estar aquí?
Lo que hiciste no va a cambiar.
Debiste pensar en mí cuando te tocaba,
ya con lamentarte no haces nada.
Yo me encargo de olvidarte;
un par de lágrimas y ya no estarás.